El ressorgir de l’art litúrgic: història i restauració de l’anda processional de Figueroles
El patrimoni de Figueroles no només es troba en els seus edificis i paisatges, sinó també en els xicotets tresors de mobiliari litúrgic que han custodiat la devoció i la història del nostre poble al llarg dels segles. Recentment, una d’aquestes peces clau, la nostra anda processional, ha recuperat la seua esplendor gràcies a una minuciosa intervenció del Servei de Restauració de la Diputació de Castelló.
Però, quin és l’origen d’aquestes peces i quin valor artístic té la de Figueroles? Ens submergim en la seua història.
Del teatre medieval a la processó: què és una anda?
Encara que hui les veiem com un element purament religiós, els antecedents de les andes processionals estan íntimament lligats al món del teatre. Concretament, el seu origen es relaciona amb el tableaux vivant (quadre viu): representacions escèniques estàtiques compostes per grups d’actors que participaven en les grans cavalcades públiques de l’Edat Mitjana amb motiu de coronacions o bodes reials.
Amb el temps, aquests quadres vius es van transformar en imatges religioses esculpides. Per a poder traslladar-les amb la dignitat que requerien les festivitats, es van dissenyar les andes. En la seua versió més primitiva, constaven simplement d’un tauler i quatre xicotets braços o pals. Al igual que els retaules de les esglésies, les andes naixen amb una clara funció catequètica, devocional i religiosa: fer comprensible la fe i acostar els sants al carrer.
L’anda de Figueroles: un tresor del segle XVIII
Malgrat que actualment no es disposa de mencions documentals exactes sobre el moment de la seua creació, els estudis estilístics permeten datar l’anda de Figueroles a finals del segle XVIII.
Es tracta d’una peça de dimensions compactes i proporcionades (100 x 100 x 80 cm), realitzada sobre suport ligni (fusta). El seu valor artístic destaca per l’ús de tècniques artesanals clàssiques de l’època, combinant els platejats, les corles (envernissats sobre el metall per a donar efecte d’or) i una delicada pintura policromada.
Una intervenció vital per a frenar el pas del temps
Com moltes obres d’art en fusta que s’han fet servir al llarg dels anys, el pas del temps i l’ús havien deixat empremta en la peça. Abans de la intervenció, l’anda de Figueroles presentava diversos problemes que en perillaven la conservació:
- Atac d’insectes xilòfags (corcoll).
- Esquerdes estructurals i pèrdues puntuals del suport de fusta.
- Pèrdues d’estrats pictòrics.
- Acumulació de brutícia superficial i nombroses restes de cera solidificada per tota la superfície, fruit de les processons.
El treball de l’equip de professionals de la Diputació de Castelló s’ha centrat a frenar aquests deterioraments i tornar a l’obra la seua estabilitat estructural i bellesa original.
Amb aquesta actuació, Figueroles guanya un motiu més d’orgull patrimonial i posa en valor el seu ric mobiliari litúrgic, assegurant que aquesta valuosa peça del segle XVIII puga continuar sent admirada i conservada per a les futures generacions.
Abans i després de la intervenció de les andes
