Saps llegir una llinda? Els secrets que amaga la pedra de 1608 a Figueroles
Quan passegem pels carrers del nostre poble i mirem una casa antiga, sovint ens fixem en la magnitud de la façana, els balcons o el portal de l’entrada. Però hi ha una pedra que, de vegades, ens passa desapercebuda i que és, precisament, la que més històries ens pot contar: la llinda.
La llinda és la peça horitzontal que corona la porta i sosté el pes del mur. Com que tothom que entrava a l’edifici havia de passar obligatòriament per davall d’ella, es va convertir en el lloc perfecte per a deixar un missatge al món. Gravar-hi un nom, unes inicials o una data no era un gest qualsevol; era un símbol de prestigi, d’orgull i d’estabilitat econòmica. Volia dir que la família que hi habitava mirava cap al futur.
A Figueroles conservem una d’aquestes joies de pedra que parla sense dir ni una paraula. Si alcem la vista en una de les cases senyorials del nucli antic, hi trobarem una inscripció ben clara: «AÑO 1608».
Què ens amaga aquesta data? Al darrere hi ha una apassionant crònica de riquesa, aliances familiars i transformació urbana.
Un palau per a un matrimoni de conveniència 💍
L’any 1608, Figueroles vivia un moment d’esplendor gràcies a l’impuls de grans famílies flixides pel comerç de la llana i la seda. Dos dels llinatges més poderosos, presents al poble des de l’època de la Reconquesta, eren els Siurana i els Bernat.
La casa de la llinda de 1608 va ser manada construir precisament pels Bernat. Però no es va fer en un moment qualsevol: es va edificar com a dot i futur llar per a un matrimoni estratègic que uniria dues fortunes de la comarca. El jove Miquel Bernat de Figueroles es casava l’any 1609 amb Elisabet Mallol, natural de la veïna localitat de l’Alcora. La casa, per tant, es va alçar un any abans de l’enllaç com a símbol del nou horitzó familiar.
El canvi de mans: dels Bernat als Villalonga 📜
El destí dels cognoms de l’aristocràcia local ballava al ritme dels negocis i les herències. A mitjan segle XVII, el cognom Siurana va desaparéixer del poble. Poc després, a finals d’aquell mateix segle, la propietat de la casa va canviar de mans arran d’un nou enllaç: Paula Felicia Bernat es va casar amb Francisco Villalonga.
Els Villalonga, una altra nissaga emergent de compradors de llana, van acabar absorbint el potent negoci dels Bernat i es van quedar amb la propietat de l’immoble. Encara que amb el temps la família es va traslladar a València, la petjada del seu llinatge va ser tan forta que l’edifici va començar a ser conegut popularment a Figueroles com la casa dels Villalonga (o dels Col·legials). Al segle XVIII, el cognom també s’esvairia de la història local, però la seua casa continuaria dempeus.
L’impacte en el poble: trencant la muralla medieval 🏛️
Més enllà dels noms, l’edificació d’aquesta casa en 1608 ens conta com estava creixent Figueroles. El poble necessitava expandir-se i la vella estructura tancada es quedava xicoteta.
Per a poder alçar aquest gran casalici, els Bernat van construir a extramurs. Això va implicar l’enderrocament parcial d’un tram de la muralla medieval que protegia el municipi i la invasió d’una part de la sagrera de l’Església de Sant Mateu (actual plaça de l’església).
