Una curiosa panoràmica urbana i rural de Figueroles al segle XIX
Els pensadors de totes les èpoques han considerat la ciutat com un dels temes importants de reflexió des de la filosofia clàssica –amb personatges com Plató i Aristòtil– i que arriba fins als nostres dies. Molts dels filòsofs del nostre temps posen la urbs com un dels grans elements de reflexió perquè, al cap i a la fi, és on s’entrellacen la major part de les relacions humanes, socials i el lloc en què han de viure els éssers humans compartint uns espais i una cultura, definint aquesta identitat davant nosaltres i davant els altres.
És per això que al llarg de la història el paisatge urbà de pobles i ciutats ha estat plasmat a través de fotografies, pel·lícules, gravats i, com en aquesta ocasió, també en dibuixos. En el dia d’avui volíem ensenyar-vos aquesta panoràmica dibuixada de Figueroles en la primera meitat del segle XIX, d’autor anònim i que molts desconeixereu, localitzada en l’Arxiu del Regne de València.
En aquesta mena de representacions visuals se sol oferir una determinada imatge en sentit figurat de la població, és a dir, ens ofereixen unes impressions, unes visions que tracten d’ocultar uns aspectes i de mostrar o enaltir altres qualitats, les circumstàncies de la vida urbana en aquesta localitat. És a dir, es tria una perspectiva, en la qual es destaquen uns edificis o altres elements i, a partir d’ells, es compon un ‘quadre’, una obra on es capta la imatge –en aquest cas de Figueroles.
En aquesta ocasió, com podreu observar, si hi ha un element que predomina en el paisatge urbà del poble aquest és el temple parroquial de Sant Mateu, amb el seu alt campanar. A això se sumen els diversos horts i olivars disseminats al seu voltant, que s’imbriquen al seu torn amb tots els sistemes de séquies i molins de la zona. Al peu de la representació apareixen les llegendes que identifiquen cadascun dels elements que s’han volgut representar, alguns d’ells:
- N.º 1. Pueblo llamado Figueroles
- 2. Camino de Lucena
- 3. Río que viene de Lucena
- 4. Molino del Duque
- 5. Cauce de la acequia del Duque
- 6. Acequia que va al Molino de Monzonis
- 7. Molino de Mozonis
- 8. Molino de Isidro Cano
En el seu conjunt, és una imatge a partir de la qual podem veure l’escala i l’impacte que va tenir en el paisatge de la població el conjunt de les séquies i molins i, en general, el tema del subministrament de l’aigua. I és que l’aigua sempre ha estat un factor molt vinculat al terme i a les seues gents, fet que ha condicionat en gran mesura la configuració del seu paisatge. Testimonis escrits dels segles XVIII evidencien els interessos i preocupacions per canalitzar les aigües al llarg i ample del terme per a donar moviment als molins i reg de les terres. L’aigua potser siga l’element o tema principal d’aquesta representació.
Si ja tenia raó en el segle I l’escriptor Plinio el Vell quan deia que l’aigua feia la ciutat!
