La casilla de peons caminers de Figueroles: signe patrimonial de les carreteres espanyoles
La Generalitat Valenciana dona llum verda a la cessió de la casilla de peons caminers a l’ajuntament de Figueroles i la regidoria de Promoció Econòmica, Formació i Ocupació projecta la seua rehabilitació
Després que la Generalitat Valenciana donara llum verda a la cessió de la casilla de peons caminers a l’ajuntament de Figueroles, la regidoria de Promoció Econòmica, Formació i Ocupació projecta en varies fases la seua rehabilitació per a transformar-la en un centre que done servicis tant a les empreses locals, com poder realitzar cursos de formació o optar a tallers d’ocupació per a les persones interessades. En les pròximes setmanes es te previst que comencen les reformes de la primera fase dins de l’ajuda de l’IVACE per a la millora del polígon industrial.
Sens dubte, les casilles de peons caminers constitueixen un patrimoni essencial de les carreteres espanyoles que, només en comptades ocasions, es conserven, com és la de Figueroles. L’origen d’aquestes edificacions, destinades a albergar als treballadors dedicats a les labors de manteniment i conservació de les carreteres, es remunta al segle XVIII.
Coincidint amb el regnat de Carles III (1759), vam assistir a una autèntica planificació i impuls de les obres públiques. Així, ja en 1761 es va disposar l’inici de les obres en els camins de diversos territoris –com a València. A l’any següent es redactava el Reglament per a la conservació dels camins en general, en el qual es contemplava l’establiment dels peons caminers la funció primordial dels quals era el manteniment en bon estat d’una llegua (aproximadament 5,572 metres) de carretera. S’aixecaren llavors vora de cinquanta casilles perquè l’empleat de les obres públiques residira juntament amb el tros corresponent de la via assignada, evitant així costos per desplaçament.
Les caselles dels peons caminers van ser dissenyades amb la major economia de mitjans apartant-se el seu disseny de qualsevol requeriment estètic superflu, prescindint de tota mena de decoració. A mitjans del segle XIX es van dissenyar models d’habitatge per al peons caminers. Precisament la de Figueroles està realitzada segons el model proposat per Lucio de la Vall, Víctor Martí i Ángel Mayo en 1859 –com podeu veure a baix.
La funció de les mateixes era la de donar unes habitacions sanejades i higièniques a les famílies dels peons caminers, i normalment aquestes construccions se situaven en zones interurbanes o rurals. Aquest habitatge disposava d’una superfície edificada de 109,05 m² i ja disposava d’espais comuns com el vestíbul i l’hort. L’hort disposava d’una superfície de 68,97 m² per a dues famílies.
Els últims que van viure en aquesta casilla van ser la família Conejos de Figueroles.