Els «Escalda-Sants»: el sobrenom de tot figueroler que es remunta a 1359
Si hi ha un element que domina en el paisatge urbà de Figueroles, eixe és el campanari del temple parroquial. Aquesta imponent estructura de 25 metres d’alçada, construïda en 1793, compta no obstant amb un rellotge de sol amb una curiosa inscripció: “Escaldeu també l’ànima, per si aplega l’hora de la mort”. Són precisament aquestes línies les quals fan referència al sobrenom que té la gent de Figueroles, els “escalda-sants”. D’on ve aquest mot?
Doncs l’any 2006, i amb motiu de la commemoració dels 280 anys que Figueroles és poble, veia la llum una nova publicació que donava resposta a tots aquests interrogants. Els seus autors –Amadeu Porcar i Fustino Muriach–, van donar amb aquest ‘enigma’ gràcies a un manuscrit: “El llibre de les Broderies de Figueroles d’Alcalatén” (1511).
El seu autor, Isaac Salarduc i Bofarull, va ser un jueu no convers nascut a Figueroles en 1462, que es va veure obligat a anar-se’n del poble, junt amb la seua família, a Leiden (Holanda) per negar-se a ser batejats. I allí va escriure dit manuscrit, on ens conta diversos relats que escoltava de jove al seu avi, un dels quals explica perquè els figuerolers es diuen “Els Escalda-Sants”.
Una història que es remunta a 1359! Resumint, hi havia un sultà de Turquía que pretenia obtenir els rics marbres que proliferaven a les afores de Figueroles per a la construcció d’una mesquita. Per a tal fi, envià un gran exèrcit turc per conquerir l’Alcalatén. Els veïns de Figueroles, atemorits, es refugiaren amb els seus béns més preciats al poble de l’Alcalatén, inclosos els sants de les esglésies.
Per tal de defendre’s de l’ofensiva otomana, es formà un improvisat i reduït exèrcit cristià de gents de tot el terme, que va desembocar tot en una batalla a les vores del castell de l’Alcalatén. Conflicte que, per a sorpresa de tots, van guanyar les gents d’ací. En acabar, els habitants tornaren a les seues cases amb les santes imatges, això sí, plenes de polls de gallina (doncs van ser amagades durant la baralla en uns galliners).
Davant aquesta situació, uns volien netejar-los ràpidament bullint els sants en aigua, i altres deien que això era un sacrilegi. A la fi es posaren d’acord, i demanaren consell al Bisbe de Tortosa, que també era partidari en netejar-les. I així ho feren. A l’eixida de missa Major el dia de Sant Mateu, l’alcalde del poble convidà a tots els que ajudaren en la neteja a dolços i aiguardent.
Des de llavors, recordem, 1359, a tots els nascuts a Figueroles se’ls coneixeria baix el sobrenom de “Escalda-Sants”.