A propòsit dels masos de Figueroles
Sabies que el mas es va originar durant l’Alta Edat Mitjana a la Catalunya oriental i la paraula fou emprada ja des del segle XII? Avui volíem aprofitar aquesta entrada per a parlar-vos d’alguns dels masos de Figueroles…
Amb la conquesta de l’Alcalatén per part de les tropes catalanoaragoneses allà pel segle XIII, va arribar una nova llengua, religió, cultura i unes noves estructures socioeconòmiques basades en el feudalisme, entre elles els masos.
Tot i que en un principi van ser molt escassos, antigament van ser molt importants a la Tinença de l’Alcalatén. En 1367 apareixen citats per primera vegada! Doncs el Senyor de l’Alcalatén eximeix als seus vassalls de pagar impostos, per a entrar llenya i palla en les masades. Segles més tard, durant el XVIII i coincidint amb un augment de la població, el número d’aquests va augmentar considerablement.
A Figueroles també hi ha disseminats diversos masos, als quals Amadeu Porcar, Ximo Porcar, Josep V. Garcia i Alfred Fernández van dedicar un llibret (1995). La majoria d’aquests estan localitzats a la zona de la Traguanta i Cubiella, dins del sistema muntanyós de la Serra de la Creu. El variat sistema de pendents –donat la configuració del terreny excessivament abarrancat–, permetia utilitzacions agrícoles molt diverses de les diferents parcel·les. L’abastiment d’aigua en la majoria d’aquests consistia en els aljubs i les cisternes.
El caràcter autàrquic del mas exigia una gran varietat en els productes de la terra i una gran complexitat en l’organització de l’explotació, basada com estava en l’auto-consum. Principalment es cultivava blat, panís, cigrons, creïlles, etc., i els arbres més prolífics en el conreu eren les oliveres i les figueres.
Així doncs, alguns dels masos més antics de Figueroles ho foren el Mas Vell, el qual segurament fou una alqueria àrab. A principis del passat segle (1920), es descobriren prop a ell unes fosses tapades amb lloses, amb unes tombes que estaven orientades al sol naixent. Precisament, una forma de soterrar pròpia dels costums musulmans.
La Traguanta, per la seua banda, ja consta com habitat al llibre de Peita de 1531 de Llucena i Figueroles. Per aquella època només estava constituït per una única casa. L’origen del seu nom es desconeix, i segons autors, potser barbaresc, preromà d’origen celta, aragonés, mossàrab o visigot, derivat del nom femení germànic Dregundis. També el Mas d’En Barceló apareix nomenat en eixe llibre del segle XVI –ubicat a la partida de les Marrades i actualment desaparegut–, però deshabitat. També mereix menció El Maset o Mas del Col·legial, el qual apareix al llibre de Peita de 1680 de Llucena i Figueroles, com a propietat dels Bernat. Pocs anys després, per mitjà de casament (1690), passava a mans de la família Villalonga.
La resta dels masos que té el terme de Figueroles van ser bastits majoritàriament al llarg dels segles XVIII i XIX.